dissabte, 30 d’abril del 2011
ossari
"El osario" (1949), de Picasso
ossari de sentiments desallotjats.
No donar repòs ni casa
a allò que remou i encalla
dispersa la fúria, anegada la mirada
sostreta la veu i les paraules.
Ossari de sentiments descartats.
Les traces de l’oblit
se’ns apareixen escrits
en el quadern de l’ahir
fútil consol de l’avenir.
Ossari de sentiments desmembrats.
Renec tardà de llar esquinçada
d’arquitectura humana
peça a peça desballestada.
Ossari de sentiments esmicolats.
Esperança estroncada
sense lloc per la llàgrima
el retret, la culpa o la ràbia.
Ossari de sentiments repudiats.
Desapareguda la memòria
s’aniquila la translació
a un llenguatge de redempció.
No hi ha descans pels nostres morts
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Però hi ha aquest llum desossada
ResponEliminaque refà els mots calents
de morts sense ànima.
Hi ha també racons de lluna
on brolla la sang envoltada de runa.
Aquest ossari de coneixement
sostén la paüra que s'enfila
carrer avall per la meua pell.