dissabte, 30 d’abril del 2011

ossari



"El osario" (1949), de Picasso

ossari de sentiments desallotjats.
No donar repòs ni casa
a allò que remou i encalla
dispersa la fúria, anegada la mirada
sostreta la veu i les paraules.
Ossari de sentiments descartats.
Les traces de l’oblit
se’ns apareixen escrits
en el quadern de l’ahir
fútil consol de l’avenir.
Ossari de sentiments desmembrats.
Renec tardà de llar esquinçada
d’arquitectura humana
peça a peça desballestada.
Ossari de sentiments esmicolats.
Esperança estroncada
sense lloc per la llàgrima
el retret, la culpa o la ràbia.
Ossari de sentiments repudiats.
Desapareguda la memòria
s’aniquila la translació
a un llenguatge de redempció.
No hi ha descans pels nostres morts

1 comentari:

  1. Però hi ha aquest llum desossada
    que refà els mots calents
    de morts sense ànima.
    Hi ha també racons de lluna
    on brolla la sang envoltada de runa.
    Aquest ossari de coneixement
    sostén la paüra que s'enfila
    carrer avall per la meua pell.

    ResponElimina