el teu cos i el meu construeixen geografies modelades per l'erossió que les batalles de la passió han provocat en els nostres encontres. Que nosaltres som pedra i el temps, aigua i l'amor està fet de pedra calcària
I seràn els nostres encontres aigua en bleix, romer a ran de taula, vi al llibrell del demà i la carn morta a l'espasa.
Però vindrà el temps que cargola la casa i ens portarà lluny a la terra en recança, des d'on miraré tot d'una el sol i la lluna: Sóc d'aquesta passió només que runa.
Gràcies a tu per deixar-nos gaudir de les teues paraules i de la cadència dels teus versos. Són una joia. Els encontres...no ens podem encontrar en persona, però si a través dels versos. Només volia rendre homenatge al teu poema i als encontres tan bonics on parles de la passió...-Again- gràcies a tu!
Ei, això són ossos de vedella! ;9
ResponEliminaAra que me l'has descobert, el seguiré, aquest blog.
Bon estiiiu!
Fina Llorca
I seràn els nostres encontres
ResponEliminaaigua en bleix, romer a ran de taula,
vi al llibrell del demà
i la carn morta a l'espasa.
Però vindrà el temps que cargola la casa
i ens portarà lluny a la terra en recança,
des d'on miraré tot d'una el sol i la lluna:
Sóc d'aquesta passió només que runa.
Noèlia, quin poema! Això és un regalasso tenir aquest text preciós de continuació del meu!!! Moltes gràcies!!!
ResponEliminaGràcies a tu per deixar-nos gaudir de les teues paraules i de la cadència dels teus versos. Són una joia. Els encontres...no ens podem encontrar en persona, però si a través dels versos. Només volia rendre homenatge al teu poema i als encontres tan bonics on parles de la passió...-Again- gràcies a tu!
ResponElimina