no renunciaré al nom que no em digueres mai.
Sobre la taula reposen tots els estris rovellats
per la culpa, la vergonya, el desànim.
He filat tots els retrets i t’he teixit un jersei nou
amb què abrigar-te, si vols,
i protegir-te del pes de la rosada al clatell
les nits que ja no em vindràs a veure.
Amb què cobrir-te, si vols,
les empremtes de la vergonya
que l’estroncada possibitat d’una carícia meva
t’hagi pogut deixar sobre la pell.
Amb què embolcallar-te, si vols,
i sentir un remor de l’alè
d’aquelles abraçades que ja no tindrem,
una carícia de les xiuxiuejades a cau d’orella
en nits d’insomi compartides
i trobar un poc del conhort
que la meva escalfor mai no et donarà.
He guardat tots els estris
que reposaven sobre la taula
i que s’han rovellat de tant esperar-te.
No renunciaré al nom que no em digueres mai.
Però els meus gestos semblen ja haver-ho oblidat
Sobre la taula reposen tots els estris rovellats
per la culpa, la vergonya, el desànim.
He filat tots els retrets i t’he teixit un jersei nou
amb què abrigar-te, si vols,
i protegir-te del pes de la rosada al clatell
les nits que ja no em vindràs a veure.
Amb què cobrir-te, si vols,
les empremtes de la vergonya
que l’estroncada possibitat d’una carícia meva
t’hagi pogut deixar sobre la pell.
Amb què embolcallar-te, si vols,
i sentir un remor de l’alè
d’aquelles abraçades que ja no tindrem,
una carícia de les xiuxiuejades a cau d’orella
en nits d’insomi compartides
i trobar un poc del conhort
que la meva escalfor mai no et donarà.
He guardat tots els estris
que reposaven sobre la taula
i que s’han rovellat de tant esperar-te.
No renunciaré al nom que no em digueres mai.
Però els meus gestos semblen ja haver-ho oblidat