![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgc822yOTovl8QPgb6tBfofQAin6n3zZ5HBbA31Ib0AlkmiE1uD-Nit_NAAHgftx1IbIWFPSg9Sh1_OdLQpCSYZthjHm_lbK4xN_zZrjWkPgihGqPu4_IHmJPk0Z_zSIPD7tCv0pcLfKUd9/s400/L'ossut+desig+que+lentament+s%27encarna.jpg)
ossut és el desig que lentament s'encarna, es fa corpori, cobra vida i s'alça per començar a caminar. Matusserament. Com un bebè. Si és que pogués presumir del privilegi de tanta ingenuïtat, de la sorpresa de la insòlita jovenalla. Els carnívors prest s'afarten i abominen de les presses. Anem a revestir-les de carn, a fer-les novament cobejables en vestit de sang i carn i pell i ossos. Ram d'escalfor de l'alè contingut. Apnea amatòria. Fins que, quasi, hem tocat fons. Anem, anem. Amén de dotar-les d'accessoris estilístics, d'ostentositat o nuesa retòrics -segons temporada- i de deixar-les còrrer per planes cada cop més amples. I santificat sigui el teu nom. Amén, ja que això és desitjable.
Anem, doncs
i entrem
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada