divendres, 22 de maig del 2009

ossut és el desig que lentament s'encarna


ossut és el desig que lentament s'encarna, es fa corpori, cobra vida i s'alça per començar a caminar. Matusserament. Com un bebè. Si és que pogués presumir del privilegi de tanta ingenuïtat, de la sorpresa de la insòlita jovenalla. Els carnívors prest s'afarten i abominen de les presses. Anem a revestir-les de carn, a fer-les novament cobejables en vestit de sang i carn i pell i ossos. Ram d'escalfor de l'alè contingut. Apnea amatòria. Fins que, quasi, hem tocat fons. Anem, anem. Amén de dotar-les d'accessoris estilístics, d'ostentositat o nuesa retòrics -segons temporada- i de deixar-les còrrer per planes cada cop més amples. I santificat sigui el teu nom. Amén, ja que això és desitjable.
Anem, doncs
i entrem

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada