dijous, 16 de setembre del 2010

Recital diumenge al niu d'estiu de l'Arts Santa Mònica





NIU D’ESTIU és la proposta d’intervenció-instal·lació a la façana d’Arts Santa Mònica realitzada per Emiliana Design Studio. Planteja utilitzar temporalment la rampa com un gran pedestal on uns grans «objectes-habitacles», d’aspecte totèmic i clarament visibles des de qualsevol punt de La Rambla, actuen com a reclam visual i punt d’atenció cap a la façana de l’edifici.
Aquests habitacles, punts de trobada, descans i desconnexió, ofereixen una certa privacitat insinuadora en un espai públic i es presenten com un objecte relacional i mediador: un lloc d’encontre i socialització per a aquells que coincideixen a l’interior.

Dins el marc de l'exposició Barceló abans de Barceló, s'organitzen sessions de lectures de poemes al niu d'estiu de la terrassa de l'Arts Santa Mònica, on poetes joves de les Illes Balears recitaran poemes d'alguns dels poetes preferits del pintor mallorquí i també de propis.

TALLER LIMFÀTIC (Poesia catalana insular de la dècada
prodigiosa)


DIUMENGES A LES 19.00H
Sessions organitzades per la Institució de les Lletres
Catalanes

DIUMENGE, 5 DE SETEMBRE
Carles Rebassa recita BLAI BONET I BIEL MESQUIDA

DIUMENGE, 12 DE SETEMBRE
Pau Vadell i Vallbona recita ANDREU VIDAL I JOSEP ALBERTÍ

DIUMENGE, 19 DE SETEMBRE
Maria Antònia Massanet recita NICOLE D’AMONVILLE I MIQUEL BAUÇÀ

DIUMENGE, 26 DE SETEMBRE
Jaume c. Pons Alorda recita ÀNGEL TERRON I JOAN PALOU

dimarts, 7 de setembre del 2010

retalls autobiogràfics



foto de balearweb

hi ha qui es pensa que faig poesia autobiogràfica, però en realitat només en tinc 3 de poemes que es poden qualificar així. Aquí, un retall d'infantesa i d'història familiar

llatra

sa meva padrina no coneixia sa peresa
i ses seves mans no tenien aturador:
quan no feia res, feia llatra.
Amb ses veïnades
acabades ses feines
es reunien en rotllana a n’es porxo
entre paneres de tires de palma
que el padrí preparava
i al que jo alguna vegada
havia acompanyat a cercar.
Ses llengües anaven i venien
seguint es ritme opac de ses mans
que dibuixaven alegries iesperances
entre rialles i bromes
mentre feien paneres
canastres i senalletes.
Ses tapes i ses anses
les feia na Maria Monja
–sa meva padrina–
que com que era coixa
òrfena de mare
i filla d’indiano falangista
no havia conegut feina feixuga
i tenia ses mans més fines
tant, que totes li alabaven.
Quan arribava s’horabaixa
qui més qui manco
anava partint
una a fer es sopar
s’altra a arreglar s’animal
s’altra a colgar els néts.
Es padrí havia anat a s’hort
i començava a fer ses sopes
i sa padrina
amb ses seves mans tan fines
perquè era coixa
òrfena de mare
filla d’indiano falangista
i no havia conegut feina feixuga
continuava fent tapes i anses
metre queia es sol d’horabaixa

dimecres, 1 de setembre del 2010

menjua



dents llengua llavis i alvèols pal•latals
se saben en mi aliar
fins a conjurar
les més dolces paraules
carícia xiuxiueig tendresa besada.
Que l’amor com el menjar
el vull ric en calories i ben gustós
cheesecake browney tatin
robiols de moniato brossat i cabell d’àngel.
Tan bona menjua se sap
sòlida i fidel aliada
així jo vull entregat amant
que li agradi menjar i ser menjat
i es llepi els dits
després de cada àpat

podridura

la primera besada
va portar com a senyal
floridura al rebost.
La fruita se'm podrí
acabada de collir de l’hort
on ens vam donar
la primera abraçada.
En el primer berenar
la llet va ser agre
i les pastes estantisses.
Passades les setmanes
l’aigua del pou
es va fer tèrbola.
Que tant m’estimaves
que tot ho feies malbé