V Festival de Poesia a Torre Muntadas
Proposta 20/07/2009 Hora: 21:00Lloc: Jardins de Torre Muntadas Centre d'Art Torre Muntadas Cicle: Estiu al Prat 2009
Resum:
Proposta 20/07/2009 Hora: 21:00Lloc: Jardins de Torre Muntadas Centre d'Art Torre Muntadas Cicle: Estiu al Prat 2009
Resum:
NO MÉS FLORS
Tres dones assegudes al jardí, després de sopar comparteixen vi, fruita i vers amb la resta dels convidats.
Amb la complicitat de la nit ens van descobrint el seu món, les seves pors i els seus desigs, a partir de l’univers i les paraules de Montserrat Abelló, Märta Tikkanen, Maria Mercè Marcal, Wislava Szymborska, Maria Antònia Massanet i Joana Bel...
Actrius: Maite Besora, Blanca Pampols i Núria Sanahuja
Organitza:
Teatre Kaddish Entrada gratuïta
El poema meu que han inclós en l'espectacle és "Adonis", del recull Disseccions emocionals, premi Art Jove de poesia en català 2006:
Adonis
m’agraden els nois que fumen
i que es delecteixen sent
políticament incorrectes,
que beuen amb desmesura,
que els hi agrada més
la nit que el dia
i la fortor de gos mullat
de la ciutat
a la flaire
-de suavitzant concentrat -
de les floretes del camp;
que els hi agradi menjar
i riure i fer l’amor,
que sàpiguen de política
i qui és l’Antony i la Woolf
i la Djuna Barnes o la Pizarnik;
que en comptes de seguir
un equip de futbol
siguin fans d’un moviment poètic
i que apreciïn, junt al paganisme,
la mística del materialisme.
I sobretot m’agrada
que de vegades es quedin callats
davant l’espectacle de les gotes
de pluja regalimant per la finestra
o la brillantor de la teranyina
a contrallum. Aleshores,
que es girin envers mi
i em facin una besada
d’aquestes que fan parar el temps
i ens fan sentir immortals
per un instant
m’agraden els nois que fumen
i que es delecteixen sent
políticament incorrectes,
que beuen amb desmesura,
que els hi agrada més
la nit que el dia
i la fortor de gos mullat
de la ciutat
a la flaire
-de suavitzant concentrat -
de les floretes del camp;
que els hi agradi menjar
i riure i fer l’amor,
que sàpiguen de política
i qui és l’Antony i la Woolf
i la Djuna Barnes o la Pizarnik;
que en comptes de seguir
un equip de futbol
siguin fans d’un moviment poètic
i que apreciïn, junt al paganisme,
la mística del materialisme.
I sobretot m’agrada
que de vegades es quedin callats
davant l’espectacle de les gotes
de pluja regalimant per la finestra
o la brillantor de la teranyina
a contrallum. Aleshores,
que es girin envers mi
i em facin una besada
d’aquestes que fan parar el temps
i ens fan sentir immortals
per un instant
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada